El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Free Software Foundation:
-La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
-La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies
-L'accés al codi font és un requisit.
-La llibertat de redistribuir còpies.
-La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores
realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.
-Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
Existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa.
La seva història
Entre els anys 60 i 70 del segle XX, el programari no era considerat un producte sinó un afegit que els venedors dels grans ordinadors de l'època (les mainframes) aportaven als seus clients perquè aquests poguessin utilitzar-los. Dins d'aquesta cultura, era comú que els programadors i desenvolupadors de programari compartissin lliurement i sense condicions els seus programes entre ells. A finals dels 70, les companyies van iniciar l'hàbit d'imposar restriccions als usuaris, amb l'ús d'acords de llicència.
Els programes lliures destacats
-El projecte GNU.
-Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris.
-Els entorns gràfics KDE i Gnome.
-El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu
-Mozilla Thunderbird.
-L'aplicació ofimàtica OpenOffice.org i el seu fork LibreOffice.
.jpg)
.jpg)